Es calcula que el 2050 haurem perdut un 25% de les espècies que hi ha avui, si continuem al ritme actual de veure desaparèixer entre 50 i 200 espècies per dia. També diuen que la pèrdua de la biodiversitat o bé de les variacions de les expressions de vida (a escala genètica, d’espècies i d’ecosistemes) és una de les amenaces més grans per a la supervivència de l’ésser humà, però sobretot per a la supervivència dels més pobres.

Veure el nou número sobre_Biodiversitat

El repte assumit per les Nacions Unides per al 2010 era detenir la pèrdua de la biodiversitat, i avui es denuncia que una de les raons per les quals no s’ha aconseguit ha estat “la falta de comunicació i d’educació per fomentar la conscienciació”. Aquí ens proposem un altre repte: revertir aquesta situació!… compartint idees, pràctiques i recursos pedagògics per tornar a aprendre a valorar la biodiversitat i tenir-ne cura. Aquí unes primeres lliçons.

Fer conèixer la nostra petjada “invisible”

Primera lliçó: cada acció té la seva conseqüència: com un ratolí perseguit per un gat, si la teva vida depengués d’això estaries atent a cada un dels teus moviments. Una gran diferència entre l’ésser humà i les altres espècies és que nosaltres no percebem les conseqüències de les nostres accions; el veritable impacte del nostre abús d’energia, aigua i altres recursos ens queda molt lluny encara. Revelar les conseqüències de les nostres decisions diàries és un bon primer pas cap a la conscienciació. Sabies que la importació de fusta il·legal a Catalunya causa la destrucció d’un tros de selva primària de la mida d’un camp de futbol cada mitja hora?

Començar amb les coses petites ja és prou bonic

Segona lliçó: per apreciar una cosa s’ha de conèixer i encara millor si és de primera mà. Aquí us presentem múltiples iniciatives d’educació infantil per integrar el contacte amb la naturalesa en la vida quotidiana dels més petits; en alguns casos, amb només mig metre quadrat de terra s’han notat grans avenços en l’autoestima i el sentit d’identitat. I per als més grans, la biodiversitat permet explorar el món de les matemàtiques, la química i el disseny d’una altra manera: per exemple, desxifrant les estratègies de comunicació dels ocells, analitzant les reaccions químiques sota l’aigua o dibuixant el cicle reproductiu dels invertebrats urbans. I si la curiositat no es desperta per aquestes vies, també es pot aprendre explorant els parcs amb bici, adoptant un riu o creant una obra de teatre entre els arbres… La clau rau a sortir de l’aula.

Força en la diversitat

Tercera lliçó: no ha estat per casualitat que la naturalesa ha sobreviscut 3,8 milions d’anys en aquest planeta, sinó per resiliència. Segons els experts en biomimètica, claus de la resiliència són la diversitat i la descentralització. Podríem plasmar aquests conceptes en l’entorn educatiu? Aquí explorem innovacions transdisciplinàries a les universitats i les empreses, i maneres d’aprendre que travessen diferents generacions i cultures. En les pàgines vinents hem preparat només una mostra dels múltiples coneixements, experiències i recursos per a la biodiversitat que hi ha a Catalunya i altres indrets, i us convidem a sumar el repte de pol·linitzar aquestes idees i assegurar-ne la dispersió per les vostres aules, cases i terres.

I quan toqui tornar a mesurar, vejam qui ens acusa de falta de comunicació i d’educació!