El futur de l’aigua100%2

articulo.1._foto2-b copy

L’aigua és un assumpte present tant en les converses quotidianes com en els mitjans de comunicació; sovint apareix fins i tot en les notícies. A l’escola succeeix alguna cosa semblant: es parla de l’aigua i es treballa amb l’aigua. Gairebé sempre sorgeixen aspectes lligats a les propietats que té o al seu cicle natural; si bé en els darrers anys es consideren els usos del “recurs aigua”. En les propostes per a cursos d’Educació Secundària o de Batxillerat s’afegeixen aspectes lligats a la importància de l’aigua per als éssers vius i altres aspectes relacionats amb l’esgo­tament del recurs. Els desenvolupaments curriculars se succeeixen amb els anys, però la caracterització de l’aigua que exhibeixen gairebé no canvia.

A més de la importància curricular que té, el tema de l’aigua és una de les qüestions ambientals sobre la qual més ofertes rep l’escola des de regidories d’ajuntaments, empreses de servei públic o entitats privades. Aquestes propostes, sens dubte ben intencionades, tenen formats molt diversos i propòsits una mica difusos; acaben sent iniciatives de desenvolupament toves i de la incidència de les quals es fa una valoració escassa. Els centres les acullen de grat, però en comptades ocasions provoquen un debat col·lectiu.

L’aigua com a argument didàctic

Així doncs, l’aposta educativa sobre l’aigua està viva; per comprovar-ho, només cal fer una cerca a internet o fer una ullada a la secció de recursos pedagògics d’aquesta revista o d’altres. Darrere de totes les iniciatives hi ha el convenciment que la tasca educativa amb l’aigua sempre és útil. Se suposa que els seus promotors entenen que es poden ensenyar o canviar les actituds al voltant de l’aigua, que cal modificar alguns comportaments i que la intervenció educativa global és rellevant per a aquests possibles canvis. Valorem per parts aquests supòsits. Hi ha qui afirma que els hàbits s’adquireixen mitjançant la imitació, altres diuen que són conseqüència d’un ensenyament ben fet i altres pensen que ni una cosa ni l’altra, sinó que és l’ambient –els problemes ambientals de cada moment– el que genera els models de vida i les seves evolucions.

És possible que els escolars es comportin d’una manera determinada perquè desconeixen que l’aigua és un bé valuós, vulnerable, de propietat col·lectiva i desigualment repartit; perquè obeeixen pautes socials o perquè no se’ls donen normes concretes de conducta en aquest camp.

S’accepta que la intervenció de l’escola és rellevant per aconseguir variacions de conducta, però s’oblida que la percepció i la disposició per a l’acció milloren si hi ha acceptació social; aquesta és la situació estratègica. Les accions proambientals es consoliden si es produeixen pràctiques semblants a l’escola o a l’entorn, si s’afavoreix el sentit de la responsabilitat individual en el grup social i si es produeixen, a la vegada, iniciatives institucionals coherents.1

Així doncs, atès que l’aigua continua sent un referent social i es manté com un contingut escolar, no hi ha cap raó per dir no a l’acció educa­tiva. Això sí, caldrà veure què es fa i com es fa.

Els escolars mostren percepcions sobre l’aigua

Un propòsit de canvi en educació s